jueves, 5 de marzo de 2009
examen de prueba de sintaxis para 2º Bachillerato
Los viajes de Gulliver ,interesante novela de aventuras, constituye una seria reflexión que nos habla del ser humano y las formas de convivencia .
Gulliver consigue que lo acepten unos diminutos habitantes.
Después llega al país de los gigantes donde se convierte en el juguete de una niña y donde conoce unos caballos que viven en sociedad y que desconocen las lacras de los humanos
Analiza morfo-sintácticamente :
Eché a andar por la playa ,haciendo gestos y ademanes que no puedo describir ,pensando en mis compañeros que se habían ahogado y en que yo debía de ser el único que había salvado la vida .
miércoles, 25 de febrero de 2009
Páginas interesantes sobre Machado
http://www.abelmartin.com (revista electrónica dedicada a Antonio Machado)
Frases de Antonio Machado
Aquí tienes algunas. Si quieres más sólo has de pedírmelas.
FRASES DE ANTONIO MACHADO.
Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo, despertar.
La muerte es algo que no debemos temer porque, mientras somos, la muerte no es y cuando la muerte es, nosotros no somos.
La verdad es lo que es, y sigue siendo verdad aunque se piense al revés.
Benevolencia no quiere decir tolerancia de lo ruin, o conformidad con lo inepto, sino voluntad de bien.
Los que están siempre de vuelta de todo son los que nunca han ido a ninguna parte.
Dicen que el hombre no es hombre mientras no oye su nombre de labios de una mujer
Todo lo que se ignora, se desprecia.
Despacito y buena letra, que el hacer las cosas bien, importa más que el hacerlas.
Es propio de hombres de cabezas medianas embestir contra todo aquello que no les cabe en la cabeza.
En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa.
Romanticismo. Annabel Lee de Edgar Allan Poe
Actividad 1 . Retrato de Antonio Machado.
RETRATO
Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla,
y un huerto claro donde madura el limonero;
mi juventud, veinte años en tierras de Castilla;
mi historia, algunos casos que recordar no quiero.
Ni un seductor Mañara, ni un Bradomín he sido
—ya conocéis mi torpe aliño indumentario—,
más recibí la flecha que me asignó Cupido,
y amé cuanto ellas puedan tener de hospitalario.
Hay en mis venas gotas de sangre jacobina,
pero mi verso brota de manantial sereno;
y, más que un hombre al uso que sabe su doctrina,
soy, en el buen sentido de la palabra, bueno.
Adoro la hermosura, y en la moderna estética
corté las viejas rosas del huerto de Ronsard;
mas no amo los afeites de la actual cosmética,
ni soy un ave de esas del nuevo gay-trinar.
Desdeño las romanzas de los tenores huecos
y el coro de los grillos que cantan a la luna.
A distinguir me paro las voces de los ecos,
y escucho solamente, entre las voces, una.
¿Soy clásico o romántico? No sé. Dejar quisiera
mi verso, como deja el capitán su espada:
famosa por la mano viril que la blandiera,
no por el docto oficio del forjador preciada.
Converso con el hombre que siempre va conmigo
—quien habla solo espera hablar a Dios un día—;
mi soliloquio es plática con ese buen amigo
que me enseñó el secreto de la filantropía.
Y al cabo, nada os debo; debéisme cuanto he escrito.
A mi trabajo acudo, con mi dinero pago
el traje que me cubre y la mansión que habito,
el pan que me alimenta y el lecho en donde yago.
Y cuando llegue el día del último vïaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.
Poesía de Antonio Machado
jueves, 29 de enero de 2009
Buenos deseos para mis chicos
VÍCTOR HUGO . Et desitjo primer que estimis i que, estimant, t'estimin. I que si no és així, siguis breu en oblidar i després d'oblidar, no guardis rancor. . Et desitjo també que tinguis amics i, encara que poc savis, siguin nobles i fidels, i que n'hi hagi almenys un en qui puguis confiar cegament. I perquè la vida és així, et desitjo també que tinguis enemics. Ni molts ni pocs, en la mesura exacta, perquè així et faran qüestionar les teves pròpies certeses. I que entre ells, n'hi hagi almenys un que sigui just, per tal que no et sentis massa segur. . Et desitjo també que siguis útil, però no insubstituïble. I que en els moments difícils, quan no et quedi res més, aquesta utilitat et serveixi per mantenir-te dret. . Igualment, et desitjo que siguis tolerant. No amb aquells que s'equivoquen poc, perquè això és molt fàcil, sinó amb aquells que s'equivoquen molt i de manera irremeiable, i que fent bon ús de la teva tolerància, serveixis d'exemple als altres. . Et desitjo que sent jove no maduris massa de pressa i que, ja madur, no insisteixis en rejovenir, i que sent vell no caiguis en la desesperació. Perquè cada edat té el seu goig i el seu dolor, i han de fluir entre nosaltres. . Et desitjo també que tinguis algú de qui respondre, que vegis com creix i com madura i que reconeguis la teva aportació en la seva forma de ser i en la seva forma de sentir. En allò bo, perquè no hi ha res més preciós que la vida, i en allò dolent, perquè et farà sentir les teves limitacions més profundes. I perquè siguis conscient que, encara que tu no ho vulguis creure, i per molt que intentis evitar-ho, hi ha moltes coses que se'ns escapen de les mans. Per sort. . Et desitjo de pas una mica de tristesa. No tot l'any, sinó tan sols un dia. Però que aquest dia et serveixi per descobrir que el riure habitual és bo, que el riure diari és avorrit i que el riure constant és malsà. . També et desitjo que visquis moments difícils, aquells que posen a prova la nostra fràgil fortalesa, i que t'ensenyin qui ets i qui tens al teu costat. I que quan aquests moments difícils passin, perquè tard o d'hora sempre acaben passant, sàpigues adonar-te que tot es pot superar i que, encara que molt poc, ets una mica millor que abans. I que aleshores sàpigues donar-ho als altres, ajudant-los quan els arribin les dificultats. . Et desitjo que descobreixis, i amb màxima urgència, que més enllà del teu dia a dia existeixen i et rodegen éssers oprimits, tractats amb injustícia, i persones infelices. . Et desitjo que acariciïs un gat, tiris un pedra a un riu i escoltis el silenci de l'albalda, perquè seràs feliç amb no res. Desitjo també que plantis una llavor, per petita que sigui, i que l'acompanyis en el seu creixement, per tal que descobreixis de quantes vides està fet un arbre. . Et desitjo també que tinguis diners, perquè és necessari ser pràctic. I que almenys una vegada l'any en posis una part davant teu i diguis: "Això és meu", només perquè quedi clar qui és l'amo de qui. . Et desitjo que cap dels teus somnis mori, però que si en mor algun, puguis plorar sense lamentar-te de no haver fet el màxim possible. I de seguida, alçar la vista i tornar a començar. . Si totes aquestes coses t'arriben a passar, no tinc res més a desitjar-te...
